Les quatre estacions del plàncton ...en un ecosistema costaner mediterrani
Això és el plàncton. Un enorme conjunt d'organismes errants amb poca capacitat de natació. De fet, aquesta és insuficient per escapar del moviment horitzontal imposat per les onades o els corrents marins. N'hi ha de mides i formes ben diferents. Des de virus, bacteris o algues microscòpiques com aquestes, fins a petits crustacis, larves d'anèll·llids i mol·luscs, larves i ous de peixos i, fins i tot, meduses. Alguns d'aquests organismes, com les microalgues, fan la fotosíntesi i produeixen la seva pròpia matèria orgànica utilitzant l'energia del sol; tots ells formen el que anomenem fitoplàncton. Altres, en canvi, s'alimenten dels anteriors i reben el nom de zooplàncton. Per acabar, hi ha un grup d'organismes més petits, entre els quals trobem els bacteris, que descomponen la matèria orgànica i retornen nutrients al medi. Aquests organismes marins, la major part dels quals són microscòpics, formen una comunitat complexa que, de la mateixa manera que un bosc terrestre, està sotmesa a canvis estacionals. [...]
| Main Authors: | , , , , , , , |
|---|---|
| Other Authors: | |
| Format: | trabajo de divulgación biblioteca |
| Language: | Catalan / Valencian |
| Published: |
CSIC - Instituto de Ciencias del Mar (ICM)
2022-09
|
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10261/282909 http://dx.doi.org/10.13039/501100011033 http://dx.doi.org/10.13039/501100011100 |
| Tags: |
Add Tag
No Tags, Be the first to tag this record!
|