Puces d'aigua, el feminisme més extrem, i un paràsit amb nom de salsitxa alemanya
Podem dir, sense por d'equivocar-nos, que en tolls, llacs i embassaments els crustacis planctònics més abundants són els cladòcers, altrament coneguts com a puces d’aigua. Aquests emblemàtics membres del zooplàncton, que no tenen res a veure, més enllà de la forma, amb les puces dels gossos, ens són per a molts coneguts, car qui més qui menys n’ha tingut unes quantes de puces d’aigua a casa per veure com nedaven i es reproduïen. El gènere més abundant és Daphnia, del qual pengen una munió d’espècies força similars entre si. Hi ha altres gèneres menys coneguts, encara que sovint força abundants, com ara Bosmina, Moina, Cercopagis, Chydorus, etc. Les seves funcions a l’ecosistema són, en la seva majoria, les de controlar les proliferacions d’algues de les quals es nodreixen i la de servir d’aliment a altres organismes, com ara larves de peixos i d’insectes. Els cladòcers són tan abundants en les aigües dolces que han arribat a desplaçar els copèpodes, els quals en aquests ecosistemes es veuen majoritàriament relegats a les zones litorals i bentòniques i tenen poca rellevància en la columna d’aigua
| Main Author: | |
|---|---|
| Format: | entrada de blog biblioteca |
| Published: |
Fundació Enciclopèdia
2021-04-23
|
| Subjects: | Cladòcers, Partenogènesi, Zooplàncton, Reproducció, Insectes, |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10261/247214 |
| Tags: |
Add Tag
No Tags, Be the first to tag this record!
|