Plàncton, musclos amb patates fregides, i cagarrines
Els belgues tenen la tradició culinària de menjar els musclos amb patates fregides; tot és qüestió de gustos. Aquí per contra, els servim sols, amb salseta o com a complements de paelles o d’altres plats igualment deliciosos. Els musclos, a part d’una delícia gastronòmica a l’abast de tothom, són unes màquines de filtratge increïblement eficients. En la seva activitat diària són capaços de filtrar i netejar de plàncton quasi 200 litres d’aigua de mar. I aquí és on comencen els problemes. El plàncton està constituït per una munió d’organismes d’origen vegetal (fitoplàncton) o animal (zooplàncton) que normalment no ofereixen cap perill per a l’ésser humà (us animo a consultar el post: Una culleradeta d’aigua de mar, un ecosistema en miniatura). Tanmateix, determinats grups d’organismes del fitoplàncton són tòxics. Aquests inclouen moltes algues dinoflagel·lades i unes poques espècies de diatomees i cianobacteris. A les concentracions que es troben, no passa res si accidentalment ens empassem un glop d’aigua de mar. Tanmateix, si estan concentrades per un filtrador com els musclos o les ostres, o si han anat escalant la xarxa tròfica i s’han bioacumulat en peixos poden resultar perjudicials per a humans, i fins i tot produir la mort
| Main Author: | |
|---|---|
| Format: | entrada de blog biblioteca |
| Language: | Catalan / Valencian |
| Published: |
Fundació Enciclopèdia
2020-10-07
|
| Subjects: | Plàncton, Marees rojes, Algues tòxiques, Salut, |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10261/221813 |
| Tags: |
Add Tag
No Tags, Be the first to tag this record!
|