Holoplàncton i meroplancton: dos noms ben estranys per descriure bèsties quotidianes

Els biòlegs tenim molta tendència a fer servir arrels gregues o llatines a l'hora d'escollir nom. Això porta a casos ben curiosos i estranys, com els dos que ens ocupen avui, l'holoplàncton i el meroplàncton. De posts anteriors (Una cullereta d'aigua de mar, un oceà en miniatura), ja sabem que plàncton vol dir que va a la deriva. Però què volen dir els prefixos? Tant holo com mero venen del grec; el primer significa “complet” i el segon “part de”. No, això no vol dir que uns siguin bèsties senceres i les altres només faccions d'aquestes. El que ve a significar és que un organisme de l'holoplàncton passa tot el seu cicle vital al plàncton i que un de meroplanctònic només hi passa una part. [...]